Un nou indicador basat en satèl·lits per identificar àrees d'alimentació espaciotemporals per a aus aquàtiques herbívores.

Diari:Indicadors ecològics, 99, pàg. 83-90.

Espècie (aviària):Oca de front blanc més gran (Anser albifrons)

Resum:

La distribució dels recursos alimentaris és un factor clau en la selecció de l'hàbitat. Les aus aquàtiques herbívores prefereixen les plantes en fase inicial de creixement (des de l'inici del creixement de la planta fins al pic de biomassa de nutrients), ja que aquestes ofereixen taxes d'ingesta d'energia més elevades. Aquesta etapa de desenvolupament de les plantes no es captura completament pels indicadors de vegetació derivats de satèl·lits que s'utilitzen habitualment, que se centren en la biomassa vegetal (per exemple, l'Índex de Vegetació Millorat, EVI) o el creixement actiu de les plantes (per exemple, l'EVI diferencial entre la data actual i una data anterior, diffEVI). Per millorar la cartografia de les zones de pastura adequades per a les aus aquàtiques herbívores, proposem un nou indicador de creixement vegetal en fase inicial (ESPG) basat en satèl·lits. La nostra hipòtesi és que les aus aquàtiques herbívores prefereixen les plantes en una fase inicial de desenvolupament durant la temporada de creixement i seleccionen plantes amb un final relativament més tardà de l'ESPG durant la temporada de no creixement. Utilitzem dades de seguiment per satèl·lit de 20 oques de front blanc grans (Anser albifrons) que hivernen a la plana inundable del riu Iang-Tsé per validar les nostres prediccions. Construïm models lineals generalitzats per a les distribucions d'oques durant les temporades de creixement i no creixement i comparem el rendiment de l'ESPG amb els indicadors de creixement vegetal més utilitzats (EVI i diffEVI). Durant la temporada de creixement, l'ESPG pot explicar el 53% de la variació en la distribució d'oques, superant l'EVI (27%) i el diffEVI (34%). Durant la temporada de no creixement, només el final de l'ESPG influeix significativament en la distribució d'oques, explicant el 25% de la variància (ESPG: AUC = 0,78; EVI: AUC = 0,58; diffEVI: AUC = 0,58). L'indicador de creixement vegetal ESPG, recentment desenvolupat, es podria utilitzar per millorar els models de distribucions d'aus aquàtiques herbívores i, per tant, donar suport als esforços cap a la conservació de les aus aquàtiques i la gestió de les zones humides.