Patrons de migració primaveral, ús de l'hàbitat i estat de protecció dels llocs de parada per a dues espècies d'aus aquàtiques en declivi que hivernen a la Xina, tal com revela el seguiment per satèl·lit.

Diari:Ecologia i Evolució, 8(12), pàg. 6280-6289.

Espècie (aviària):Oca de front blanc més gran (Anser albifrons), Oca mongetera de tundra (Anser serrirostris)

Resum:

Les aus aquàtiques migratòries de l'Àsia oriental han disminuït considerablement des de la dècada de 1950, especialment les poblacions que hivernen a la Xina. La conservació es veu greument obstaculitzada per la manca d'informació primària sobre els patrons de migració i els llocs de parada. Aquest estudi utilitza tècniques de seguiment per satèl·lit i anàlisis espacials avançades per investigar la migració de primavera de l'oca de front blanc grossa (Anser albifrons) i l'oca de la tundra (Anser serrirostris) que hivernen al llarg de la plana inundable del riu Iang-Tsé. Basant-nos en 24 rastres obtinguts de 21 individus durant la primavera del 2015 i el 2016, vam descobrir que la plana del nord-est de la Xina és, de llarg, el lloc de parada més utilitzat intensivament durant la migració, amb oques que s'hi queden més d'1 mes. Aquesta regió també s'ha desenvolupat intensament per a l'agricultura, cosa que suggereix un vincle causal amb el descens de l'hivernació de les aus aquàtiques de l'Àsia oriental a la Xina. La protecció de les masses d'aigua utilitzades com a zona de descans, especialment les que estan envoltades de terres d'alimentació intensiva, és fonamental per a la supervivència de les aus aquàtiques. Més del 90% de la zona central utilitzada durant la migració de primavera no està protegida. Suggerim que els futurs estudis terrestres s'haurien de centrar en aquestes zones per confirmar la seva rellevància per a les aus aquàtiques migratòries a nivell de població, i que la zona central de descans en llocs crítics de parada de primavera s'hauria d'integrar a la xarxa d'àrees protegides al llarg de la ruta migratòria. A més, cal estudiar més a fons el possible conflicte entre ocells i humans a la zona central de parada. El nostre estudi il·lustra com el seguiment per satèl·lit combinat amb anàlisis espacials pot proporcionar informació crucial necessària per millorar la conservació de les espècies migratòries en declivi.