Diari:Ecologia i Conservació Global, volum 49, gener de 2024, e02802
Espècies:l'oca de front blanc grossa i l'oca mongetera
Resum:
Al llac Poyang, el lloc d'hivernada més gran i important de la ruta migratòria de l'Àsia Oriental i Australàsia, els prats de Carex (Carex cinerascens Kük) proporcionen la principal font d'aliment per a les oques hivernants. Tanmateix, a causa de la intensificació de la regulació dels rius i dels esdeveniments climàtics extrems més freqüents com la sequera, l'evidència observacional suggereix que la sincronia de la migració de les oques i la fenologia del Carex no es podria mantenir sense intervencions humanes, cosa que imposa un gran risc d'escassetat d'aliments durant el període d'hivernada. En conseqüència, la prioritat actual de conservació en aquest lloc Ramsar s'ha desplaçat a la millora dels prats humits per garantir una qualitat òptima dels aliments. Comprendre les preferències alimentàries de les oques hivernants és la clau per a una gestió eficaç dels prats humits. Com que l'etapa de creixement i el nivell de nutrients de les plantes alimentàries són els factors decisius que influeixen en la selecció de la dieta dels herbívors, en aquest estudi vam mostrejar els aliments preferits fent un seguiment de les rutes d'alimentació de l'oca frontblanca gran (n = 84) i l'oca mongetera (n = 34) per quantificar la "finestra d'alimentació" en termes d'alçada de la planta, nivell de proteïnes i contingut energètic. A més, vam establir relacions entre les tres variables anteriors de Carex basant-nos en mesures in situ. Els resultats mostren que les oques prefereixen plantes amb una alçada que oscil·la entre els 2,4 i els 25,0 cm, amb un contingut proteic del 13,9 al 25,2 % i un contingut energètic de 1440,0 a 1813,6 KJ/100 g. Mentre que el contingut energètic de la planta augmenta amb l'alçada, la relació alçada-nivell de proteïna és negativa. Les corbes de creixement oposades signifiquen un repte de conservació per mantenir el delicat equilibri entre els requisits quantitatius i de qualitat de les oques hivernants. La gestió dels prats de Carex, com ara la sega, s'ha de centrar en l'optimització del moment d'acció per maximitzar el subministrament d'energia alhora que es manté el nivell adequat de proteïnes per a l'aptitud física, la reproducció i la supervivència a llarg termini dels ocells.
PUBLICACIÓ DISPONIBLE A:
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2351989424000064?via%3Dihub
