La durada de la migració de primavera supera la de la migració de tardor en les oques de front blanc més grans de l'Extrem Orient Asiàtic (Anser albifrons).

Diari:Recerca aviària, 10(1), pàg. 19.

Espècie (aviària):Oques de front blanc més grans (Anser albifrons)

Resum:

La teoria de la migració suggereix, i alguns estudis empírics mostren, que per competir pels millors llocs de cria i augmentar l'èxit reproductiu, les aus migrants de llarga distància tendeixen a adoptar una estratègia de minimització del temps durant la migració de primavera, la qual cosa resulta en una migració de primavera de més curta durada en comparació amb la de tardor. Utilitzant transmissors GPS/GSM, vam rastrejar les migracions completes d'11 oques de front blanc (Anser albifrons) entre el sud-est de la Xina i l'Àrtic rus, per revelar el temps i les rutes de migració de la població de l'Àsia oriental, i comparar la diferència de durada entre la migració de primavera i la de tardor d'aquesta població. Vam trobar que la migració a la primavera (79 ± 12 dies) va trigar més del doble a cobrir la mateixa distància que a la tardor (35 ± 7 dies). Aquesta diferència en la durada de la migració es va determinar principalment per un temps significativament més llarg a la primavera (59 ± 16 dies) que a la tardor (23 ± 6 dies) en llocs de parada significativament més nombrosos. Suggerim que aquestes oques, que es creu que són reproductores de capital parcial, van passar gairebé tres quartes parts del temps de migració total en llocs de parada de primavera per adquirir reserves d'energia per a la inversió final en la reproducció, tot i que no podem rebutjar la hipòtesi que el moment del desgel de primavera també va contribuir a la durada de l'parada. A la tardor, van adquirir les reserves d'energia necessàries a les zones de cria suficients per arribar a les zones de parada del nord-est de la Xina gairebé sense parar, cosa que va reduir els temps de parada a la tardor i va provocar una migració de tardor més ràpida que a la primavera.