Diari:Biologia d'Aigua Dolça, 64(6), pàg. 1183-1195.
Espècie (aviària):Oca mongetera (Anser fabalis), Oca de front blanc petit (Anser erythropus)
Resum:
La taxa accelerada del canvi ambiental induït per l'home planteja un repte important per a la fauna salvatge. La capacitat dels animals salvatges per adaptar-se als canvis ambientals té conseqüències importants per a la seva aptitud, supervivència i reproducció. La flexibilitat conductual, un ajustament immediat del comportament en resposta a la variabilitat ambiental, pot ser particularment important per afrontar el canvi antropogènic. L'objectiu principal d'aquest estudi va ser quantificar la resposta de dues espècies d'oques hivernants (l'oca mongetera Anser fabalis i l'oca frontblanca petita Anser erythropus) a les males condicions de l'hàbitat a nivell de població mitjançant l'estudi del comportament d'alimentació. A més, vam provar si la plasticitat conductual podia alterar el nínxol tròfic. Vam caracteritzar els comportaments d'alimentació i vam calcular l'àrea vital diària (HR) de les oques utilitzant dades de seguiment del sistema de posicionament global. Vam calcular les àrees d'el·lipse estàndard per quantificar l'amplada del nínxol utilitzant els valors δ13C i δ15N d'oques individuals. Vam vincular la plasticitat conductual amb la qualitat de l'hàbitat utilitzant models ANCOVA (anàlisi de covariància). També vam provar la correlació entre les àrees d'el·lipse estàndard i la HR utilitzant el model ANCOVA. Vam trobar diferències significatives en els comportaments d'alimentació de les oques entre anys pel que fa a la seva àrea d'alimentació diària, la distància i la velocitat de desplaçament, i l'angle de gir. Concretament, les aus van augmentar la seva àrea d'alimentació per satisfer les seves necessitats energètiques diàries en resposta a les males condicions de l'hàbitat. Van volar de manera més sinuosa i van viatjar més ràpid i distàncies més llargues diàriament. Per a l'oca de front blanc petita, espècie en perill d'extinció, totes les variables de comportament es van associar amb la qualitat de l'hàbitat. Per a l'oca mongetera, només la freqüència cardíaca i l'angle de gir es van correlacionar amb la qualitat de l'hàbitat. Les aus, especialment l'oca de front blanc petita, poden haver tingut una posició tròfica més alta en males condicions. Les nostres troballes indiquen que les oques hivernants van mostrar un alt grau de plasticitat conductual. Tanmateix, els comportaments d'alimentació més actius en males condicions de l'hàbitat no van conduir a un nínxol tròfic més ampli. La disponibilitat de l'hàbitat podria ser responsable de les respostes divergents de la freqüència cardíaca d'alimentació i el nínxol isotòpic al canvi ambiental induït per l'home. Per tant, mantenir els règims hidrològics naturals durant el període crític (és a dir, setembre-novembre) per garantir que hi hagi recursos alimentaris de qualitat disponibles és fonamental per al futur de les poblacions d'oques dins de la ruta migratòria de l'Àsia Oriental i Australàsia.
PUBLICACIÓ DISPONIBLE A:
https://doi.org/10.1111/fwb.13294
