El seguiment per satèl·lit d'aus va revelar llacunes crítiques de protecció a la ruta migratòria de l'Àsia oriental i Australàsia.

Diari:Revista internacional d'investigació ambiental i salut pública, 16(7), p. 1147.

Espècie (aviària):Oca de cara blanca (Anser albifrons)，Oca de front blanca menor (Anser erythropus)，Oca de fava (Anser fabalis), oca real (Anser anser), oca cigne (Anser cygnoides).

Resum:

La majoria de les aus migratòries depenen dels llocs de parada, que són essencials per al reabasteixement de combustible durant la migració i afecten la seva dinàmica poblacional. Tanmateix, a la ruta migratòria de l'Àsia Oriental i Australàsia (EAAF), l'ecologia de les parades de les aus aquàtiques migratòries està molt poc estudiada. Les mancances de coneixement sobre el moment, la intensitat i la durada dels usos dels llocs de parada impedeixen el desenvolupament d'estratègies de conservació de cicle anual complet i efectives per a les aus aquàtiques migratòries a l'EAAF. En aquest estudi, vam obtenir un total de 33.493 reubicacions i vam visualitzar 33 rutes migratòries de primavera completades de cinc espècies d'oques mitjançant dispositius de rastreig per satèl·lit. Vam delimitar 2.192.823 ha com a llocs de parada clau al llarg de les rutes migratòries i vam trobar que les terres de cultiu eren el tipus d'ús del sòl més gran dins dels llocs de parada, seguides dels aiguamolls i els prats naturals (62,94%, 17,86% i 15,48% respectivament). A més, vam identificar les llacunes de conservació superposant els llocs de parada amb la Base de Dades Mundial sobre Àrees Protegides (AP). Els resultats van mostrar que només el 15,63% (o 342.757 ha) dels llocs de parada estan coberts per l'actual xarxa d'AP. Les nostres troballes omplen algunes llacunes clau de coneixement per a la conservació de les aus aquàtiques migratòries al llarg de l'EAAF, permetent així una estratègia de conservació integradora per a les aus aquàtiques migratòries a la ruta migratòria.