Diari:PeerJ, 6, pàg. e5320.
Espècie (aviària):Ibis crestat (Nipponia nippon)
Resum:
El rastreig GPS s'ha utilitzat cada cop més per a estudis de vida salvatge en les últimes dècades, però el seu rendiment no s'ha avaluat completament, especialment per als transmissors lleugers recentment desenvolupats. Vam avaluar el rendiment de vuit transmissors GPS desenvolupats a la Xina connectant-los a ibis crestats (Nipponia nippon) confinats a dues gàbies d'aclimatació que imiten hàbitats reals. Vam calcular la distància entre les ubicacions GPS i el centroide de les gàbies com a error de posicionament i vam utilitzar els errors de posicionament del 95% (percentil 95) per definir la precisió. L'èxit de posicionament va ser de mitjana del 92,0%, que és molt més alt que el d'estudis anteriors. Les ubicacions no es van distribuir uniformement per classe de localització (LC), amb les ubicacions LC A i B representant el 88,7%. L'error de posicionament observat del 95% a les ubicacions de LC A (9-39 m) i B (11-41 m) va ser força precís, mentre que es van detectar fins a un 6,9-8,8% d'ubicacions de mala qualitat a LC C i D amb un error de posicionament > 100 m o fins i tot > 1.000 m. L'èxit i la precisió del posicionament van ser diferents entre els llocs de prova, probablement a causa de la diferència en l'estructura de la vegetació. Per tant, argumentem que els transmissors provats podrien proporcionar una gran proporció de dades d'alta qualitat per a estudis a escala fina, i una sèrie d'ubicacions de baixa qualitat que necessiten atenció. Suggerim que es notifiqui la HPOD (dilució horitzontal de la precisió) o la PDOP (dilució posicional de la precisió) en lloc de la LC com a mesura de la precisió de la ubicació per a cada ubicació per garantir la identificació i el filtratge d'ubicacions inversemblants.
PUBLICACIÓ DISPONIBLE A:
https://peerj.com/articles/5320/
