Diari:Indicadors ecològics, 87, pàg. 127-135.
Espècie (aviària):Oca de front blanc més gran (Anser albifrons), Oca mongetera de tundra (Anser serrirostris)
Resum:
Els animals responen al seu entorn a múltiples escales espacials que requereixen diferents mesures de conservació. Les aus aquàtiques són bioindicadors clau per als ecosistemes d'aiguamolls amenaçats globalment, però els seus mecanismes de selecció d'hàbitat multiescala s'han estudiat rarament. Utilitzant dades de seguiment per satèl·lit i models d'entropia màxima, vam estudiar la selecció d'hàbitat de dues espècies d'aus aquàtiques en declivi, l'oca frontblanca grossa (Anser Albifrons) i l'oca mongetera de tundra (A. serrirostris), a tres escales espacials: paisatge (30, 40, 50 km), alimentació (10, 15, 20 km) i descans (1, 3, 5 km). Vam plantejar la hipòtesi que la selecció d'hàbitat a escala de paisatge es basava principalment en mètriques de paisatge relativament generals, mentre que es van tenir en compte característiques del paisatge més detallades per a la selecció d'hàbitat a escala d'alimentació i descans. Vam descobrir que ambdues espècies d'aus aquàtiques preferien les zones amb un percentatge més gran d'aiguamolls i masses d'aigua a escala de paisatge, masses d'aigua agregades envoltades de terres de cultiu disperses a escala d'alimentació, i aiguamolls ben connectats i masses d'aigua de mida mitjana ben connectades a escala de descans. La principal diferència en la selecció d'hàbitat per a les dues espècies es va produir a escala de paisatge i d'alimentació; els factors a escala de descans van ser similars. Suggerim que les activitats de conservació s'haurien de centrar en millorar l'agregació i la connectivitat de les masses d'aigua i els aiguamolls, i en desenvolupar menys terres de cultiu agregades als voltants. El nostre enfocament podria guiar les pràctiques de conservació de les aus aquàtiques i la gestió de les zones humides proporcionant mesures efectives per millorar la qualitat de l'hàbitat davant del canvi ambiental induït per l'home.

PUBLICACIÓ DISPONIBLE A:
https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2017.12.035

